Cloenda del Rossinyol!

Bon dia Rossinyols! El passat divendres dia 16, els mentorats, mentors i representants de les escoles i del projecte Rossinyol de Lloret de Mar(entre altra gent)vam assistir a la festa de cloenda del projecte Rossinyol. Cada representant va dir unes paraules, i després vam prosseguir a la visió de vídeos que els mentors havíem fet pels mentorats, tot van estar molt contents! Al final, vam menjar i beure uns dolços que havien portat, alhora que parlàvem entre tots. A l'hora d'acomiadar-nos, li vaig fer un regal a l'Alisha, un àlbum de fotografies amb totes les fotografies que ens havíem fet(tenint en compte que no li agrada fer-se fotos) i un estoig amb material per començar amb bon peu l'institut. A més li vaig fer una carta perquè tingues en compte que quan vulgui em pot trucar, i podem estar en contacte, a més també li vaig dir que sempre que pogués la trucaré per saber com va i per si necessita ajuda en alguna cosa. Aquesta experiència a estat molt profitosa, i a més com em va dir l'Alisha, has aconseguit que no tingui tanta vergonya amb la gent que no conec! Però això no és tot, perquè a mi també m'ha ajudat molt. Trobo que el projecte Rossinyol és un gran projecte, i que ajuda molt. Si puc, m'agradaria participar l'any que ve, perquè m'ha ajudat molt per conèixer a altra gent, per ensenyar el que sé a un altra persona, a rebre diferents punts de vista, i a millorar l'expressió en català. Moltes gràcies per tot, aquí us deixo una fotografia en la festa de cloenda amb l'Alisha!

Això s'acaba!

Bona tarda! Em sap molt de greu dir-lo, però aquesta és l'última quedada amb l'Alisha abans de la festa de cloenda del projecte Rossinyol. El divendres passat, vaig anar a la tarda a buscar a l'escola a l'Alisha, i ens vam dirigir cap a Girona. Vam arribar i després d'aparcar el cotxe, vam anar a donar una volta per tot Girona, sobretot la part més cèntrica. Vam estar parlant tota l'estona, però el que em va sorprendre és que ella és la que més parlava. Després de donar tota la volta, i d'haver vist alguns punts on ja es feia visible el temps de flors, vam tornar al cotxe, i ens vam dirigir cap al campus de Montilivi, ja que em va dir que una de les coses que més li havia agradat era haver vist la meva universitat, la facultat d'educació. Per tant, ens vam dirigir a Montilivi, allà vam veure totes les facultats, cosa que li va agradar... Per últim, vam decidir fer un berenar-sopar, que ja ho teníem ben merescut, vam anar al Mcdonald. Per tornar, vam passar per un altra carretera per conèixer més parts. Va ser un dia molt profitós, a sobre vaig estar molt contenta de tot el que havia parlat l'Alisha, em va explicar noves coses de Pakistan, com s'imagina el seu futur, com es sentia amb mi, com són els seus mestres... Vaig estar molt contenta i molt orgullosa del que havia aconseguit! Els primers dies l'Alisha era una nena que quasi mai parlava, i a sobre, jo també sóc molt tímida. Però tant ella com jo hem canviat la nostra manera de ser, crec que principalment és perquè ens hem sentit molt a gust. A més, també vam fer una reflexió sobre tot el que havíem fet. I vam estar molt contentes, perquè potser no hem sortit gaire a altres pobles, perquè moltes vegades simplement, quedàvem per donar una volta per Lloret, o anar a fer manualitats. Però aquestes quedades tenien un sentit: aconseguir que tant l'Alisha com jo, aprenguéssim a treure la vergonya, i confiar en altres persones, a més també a totes dues ens ha servit per repassar el català, a ella, per aprendre paraules noves i agafar el costum, i a mi, per practicar el català, ja que principalment sóc de parla castellana. Ara només queda la festa de cloenda per acabar el Rossinyol, però estic segura que la relació entre l'Alisha i jo no acaba aquí.

JA QUEDA POC!

Bon dia! Ahir dijous, com era festa, l'Alisha i jo vam quedar per donar-nos un passeig. Primer de tot vam anar en cotxe fins a una de les zones més noves de Lloret, el barri del Rieral, des d'allà, vam començar el nostre passeig a peu, per tot el Rieral, seguidament vam anar al parc del turó d'en Bruc; Allà vam fer una mena de manualitat, vam crear quadres en 3D, ens ho vam passar molt bé, i a més, entre les dues vam planejar la següent quedada. També li vaig explicar que ja quedava poc per acabar aquesta experiència, i es va posar molt trista. Fins un altre!